Màxim de Tir

 Llegeixo al llibre Historia menor de Grecia de Pedro Olalla (concretament, al capítol "Alguna ciudad de la Hélade, tal vez Atenas, c. 150") que el filòsof Màxim de Tir, al segle II, ja afirmava que hi havia una divinitat creadora de tot, però que, incapaços de fer-nos una idea de la seva naturalesa, cada poble l'ha representada a través de formes sensibles, com figures humanes, elements de la natura o símbols. I que el més important no era la forma concreta que cada poble li dona, sinó la reverència cap a ella. 

Un professor de la universitat ens deia que els clàssics no són els autors antics, sinó els que sempre són actuals. Quanta raó!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Credo

Crec que les vides són complicades, que arribem aquí sense manual d'instruccions, i que mirem de sortir-nos-en tan bé com podem. Crec que els humans intuïm que hi ha alguna cosa més, més enllà del que podem percebre o comprendre.  Per poder aprofundir en això que intuïm, com que sense percepció o comprensió no ens és possible fer-ho, ens dotem de metàfores, o d'hipòtesis de treball. Una metàfora és fer servir les qualitats o la imatge d'una realitat per descriure'n una altra no relacionada, i una hipòtesi de treball és una explicació no confirmada però que es dona per vàlida per no quedar encallats. Quan aquestes metàfores o hipòtesis de treball les transmetem de generació en generació, i les anem enriquint culturalment, esdevenen religions. Les religions acumulen la saviesa de totes les persones que històricament les han viscudes i enriquides. Però, perquè al final tot el seu fons prové simplement d'intuïcions humanes, totes les religions són igual de veritables i ...
Més informació

La teologia rellevant i la irrellevant

No voldria pecar d'antiintel·lectualisme, però és evident que Jesús, el fill del fuster, va néixer en un entorn senzill. Sabia llegir (se'ns explica que en més d'un cop va llegir les escriptures a la sinagoga), però no tenia estudis aprofundits de filosofia o teologia, com sí els tenien els fariseus o les famílies riques de l'aristocràcia. Jesús, a més, predicava per a la gent senzilla: pescadors, etc. El missatge de Jesús, doncs, havia de ser senzill, perquè fos comprensible pel poble.  Jesús mai no digué: això ho explicaré només als sabis, perquè no ho entendríeu. Alhora, ell vingué a donar la bona nova, tota ella, no només una part. No digué: jo vinc a portar la bona nova als pobres, i un altre vindrà a portar la resta de la revelació als estudiosos. No: ell portà tota la bona nova, sencera, i predicant als humils donà tota la bona nova per transmesa. Així doncs, el missatge de Jesús ha de ser tot necessàriament comprensible per la gent humil. Allò important ha de se...
Més informació

Oración del remanso

No sé si coneixeu la bellíssima cançó de Jorge Fandermole «Oración del remaso». Us deixo aquí la lletra, però no us quedeu només amb ella, i aneu a buscar-ne la música. No us decebrà. Soy de la orilla brava del agua turbia y la correntada que baja hermosa por su barrosa profundidad. Soy un paisano serio, soy gente del remanso Valerio que es donde el cielo remonta el vuelo en el Paraná.   Tengo el color del río y su misma voz en mi canto sigo el agua mansa y su suave danza en el corazón. Pero a veces oscura va turbulenta en la ciega hondura y se hace brillo en este cuchillo de pescador.   Cristo de las redes no nos abandones y en los espineles déjanos tus dones.   No pienses que nos perdiste, es que la pobreza nos pone tristes, la sangre tensa y uno no piensa más que en morir. Agua del río viejo, llévate pronto este canto lejos que está aclarando y vamos pescando para vivir.   Llevo mi sombra alerta sobre la escama del agua abierta y en el reposo vertiginoso del espin...
Més informació